Sistemes de Protecció a la Persona Humana

En l'esfera internacional existeixen tres sistemes de protecció a la persona humana: 1) el sistema de protecció a la persona en casos de conflicte armat, denominat Dret Internacional Humanitari; 2) el sistema de protecció als refugiats; 3) el sistema pròpiament cridat de drets humans.


1 - Dret Internacional Humanitari

El Dret Internacional Humanitari és un conjunt de drets i deures especificats als diferents actors existents en un conflicte armat. D'aquesta manera, distingeix diversos tipus de situacions i diferents persones a ser protegides (els combatents, la població civil) i estableix normes mínimes per a regular els conflictes i garanties fonamentals per a la protecció i socors a les víctimes.  

Aquestes normes i garanties van ser establertes paulatinament a través del costum dels Estats i els tractats signats sobre el tema a la fi del segle XIX i XX. Les seves principals fonts legals són els quatre Convenis de Ginebra de 1949, els seus Protocols Addicionals I i II de 1977 i els Convenis del Faig de 1899 i 1907.

Lloc d'interès:

Comitè Internacional de la Creu Roja
Font:CICR

 

| Tornar índex Drets Humans | Pujar inici | Tornar Observatori |

2 - Dret del refugiat

Les principals fonts legals són la Convenció dels Refugiats de 1951 i el seu Protocol de 1967. Amb l'adopció d'aquesta convenció es va establir l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), organisme responsable per l'aplicació del dret d'asil, la protecció i l'assistència material als refugiats.

La Convenció defineix al refugiat com: “Tota persona que a causa de fundats temors de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social o opinions polítiques es troba fora del país de la seva nacionalitat i no pugui o, a causa d'aquests temors, no vulgui acollir-se a la protecció de tal país; o que, mancant de nacionalitat i trobant-se, a conseqüència de tals esdeveniments, fora del país d'on abans tingués la seva residència habitual, no pugui, o a causa d'aquests temors, no vulgui regressar a ell (...).”

Lloc d'interès:

ACNUR
Font: ACNUR

 

| Tornar índex Drets Humans | Pujar inici | Tornar Observatori |

3 - Drets humans

Els sistemes de protecció als drets humans estan dividits en diferents camps operacionals: un universal, referent a l'esfera de les Nacions Unides i altre regional, existent en els continents americà, europeu i africà. Existeixen algunes declaracions o convencions relatives als drets humans en altres regions, però encara no tenen mecanismes de control i recurs.

És important observar que en aquests sistemes són els Estats els responsabilitzats o jutjats per violacions als drets humans i no els individus com és habitual en els tribunals penals.

| Tornar índex Drets Humans | Pujar inici | Tornar Observatori |


Sistema universal

La base del sistema universal dels drets humans esta en la Carta de les Nacions Unides, signada al 1945, i en la Declaració Universal dels Drets Humans, adoptada per l'Assemblea General de l'ONU en 1948 . A la Declaració es van afegir dos pactes internacionals que van entrar en vigor en 1976, el Pacte Relatiu als Drets Civils i Polítics (1966) i el Pacte Relatiu als Drets Econòmics, Socials i Culturals (1966).

El Pacte Relatiu als Drets Civils i Polítics va establir el Comitè de Drets Humans, amb seu en Ginebra, Suïssa.  El Comitè examina els informes que els Estats han de remetre periòdicament, també pot rebre denúncies individuals (que són les denúncies presentades per una persona física, un grup de particulars o una ONG) o per part d'un Estat. Això si, això només pot passar a partir de que l'Estat o els Estats involucrats hagin acceptat voluntàriament la competència del comitè.

El Pacte Relatiu als Drets Econòmics, Socials i Culturals va establir el Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides (ECOSOC), que es reuneix durant un mes a l'any en sessions alternes entre Ginebra i Nova York. Durant la resta de l'any els treballs del consell són desenvolupats pels seus organismes subsidiaris, com la Comissió de Drets Humans i la Subcomissió per a la Promoció i Protecció dels Drets Humans.

A més d'aquests instruments, hi ha molts altres convenis temàtics (drets de les dones, drets dels nens, contra la tortura, contra la discriminació racial, etc.).  També aquests convenis estableixen mecanismes i organismes de control específics (Comitè de Dret del Nen, Comitè contra la Tortura, Comitè contra la Discriminació Racial, etc.).

Al 1993, va ser creat l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (ACNUDH), la finalitat dels qua és investigar violacions de dret humans, promoure la cooperació internacional, coordinar accions i elaborar polítiques de drets humans dintre del sistema de l'ONU

Llocs d'interès:
ONU

 
Alt Comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans


| Tornar índex Drets Humans | Pujar inici | Tornar Observatori |

Sistemes regionals

- sistema europeu

Funciona en l'àmbit del Consell d'Europa (no confondre amb el Consell Europeu de la Unió Europea) i la seva principal font legal és la Convenció Europea de Drets Humans (1950).

Fins 1998, el sistema europeu tenia dos organismes de control per a l'aplicació de la Convenció, la Comissió Europea de Drets Humans i la Cort Europea de Drets Humans. Amb l'entrada en vigor del Protocol n. 11 a la Convenció Europea de Drets Humans (1994), la Comissió va ser suprimida i es va establir un tribunal únic i permanent, amb seu a Estrasburg, França. El sistema va ser totalment jurisdiccionalitzat, el que vol dir que la Cort Europea de Drets Humans ha passat a formar part de l'ordenament jurídic de tots els Estats membres del Consell d'Europa, entre ells Espanya i tota la resta de països de la UE.

La Cort Europea de Drets Humans és, a més, l'únic tribunal de drets humans que els individus poden accedir directament. Això si, primer es necessari que el ciutadà passi i esgoti totes les instancies judicials internes del país.

Llocs d'interès:

Consell d'Europa
 

      

Cort Europea de Drets Humans (només en anglès i francès)

   


- sistema interamericà

Funciona en l'àmbit de l'Organització dels Estats Americans (OEA) i les seves principals fonts legals són la Declaració Americana dels Drets i Deures de l'Home (1948) i la Convenció Americana sobre Drets Humans (1969).

En el sistema interamericà hi ha dos mecanismes de promoció i protecció als drets humans, la Comissió Interamericana de Drets Humans, amb seu a Washington, EEUU, i la Cort Interamericana de Drets Humans, amb seu a San José, Costa Rica.

Les demandes individuals només poden dirigir-se a la Comissió que acaba funcionant com un òrgan gairebé-judicial. La Comissió és responsable de les investigacions de violacions de drets humans, de l'elaboració d'informes sobre països i informes temàtics sobre drets humans i de l'enviament de casos a la Cort. Si la Comissió conclou que ha existit una violació d'un dret fonamental, la Comissió pot remetre el cas a la Cort, on es començarà un nou procés.

La Cort sol pot ser activada pels Estats que reconeguin la seva jurisdicció contenciosa o per la Comissió en casos que es refereixin a aquests Estats. Els ciutadans individuals no tenen accés directe a la Cort, tal com passa al sistema europeu.

Llocs d'interès:

Organització d'Estats Americans (OEA)


     

Instituto Interamericano de Drets Humans

     


- sistema africà

Poc desenvolupat, funciona en l'àmbit de l'Organització de la Unitat Africana (OUA) i la seva principal font legal és la Carta Africana de Drets Humans i dels Pobles (1981).

L'organisme de control del sistema africà és la Comissió Africana de Protecció als Drets Humans i dels Pobles, amb seu a Banjul, Gàmbia. La Comissió Africana també permet demandes individuals. Un Protocol a la Carta Africana, adoptat en 1998, preveu la creació d'un Tribunal Africà de Drets Humans.

Llocs d'interès:

Organització per a la Unitat Africana (OUA)

     

Comissió Africana de Drets Humans i dels Pobles

     

Obs.: En els sistemes regionals també trobem diversos convenis temàtics amb els seus respectius mecanismes de control (La Convenció Europea per a la Prevenció de la Tortura i els Tractes Inhumans i Degradants, Convenció Interamericana per a Prevenir i Sancionar la Tortura, Protocol Relatiu als Drets de la Dona a Àfrica, etc.).

| Tornar índex Drets Humans | Pujar inici | Tornar Observatori |

II - Tribunals penals internacionals (TPI)

Els tribunals penals internacionals tenen competència per a jutjar als individus culpables per crims de guerra, crims contra la humanitat i crims de genocidi.

És important observar que, al contrari dels tribunals de drets humans, no poden jutjar als Estats només a persones.


Tribunal penal internacional ad hoc

Els tribunals penals internacionals ad hoc són tribunals amb competències limitades en temps i espai.

Els primers tribunals penals internacionals van ser els tribunals militars internacionals establerts en Nuremberg i Tòquio, entre 1945 i 1949, per a jutjar a jerarcas alemanys i japonesos per crims de guerra comesos durant la Segona Guerra Mundial. Altres tribunals ad hoc només van ser establerts després de més de 40 anys. En 1993, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va crear el Tribunal Penal Internacional per a a l'antiga Iugoslàvia i, en 1994, el Tribunal Penal Internacional per a Rwanda.

En tots aquests tribunals, les víctimes han tingut accés només en qualitat de testimoni, mai com a part acusadora.

Llocs d'interès:

Tribunal Penal Internacional per a a l'antiga Iugoslàvia

     

Tribunal Penal per a Rwanda

      


Cort Penal Internacional

La Cort Penal Internacional té caràcter permanent. Pot ser activada per un Estat que reconegui la seva jurisdicció, pel consell de Seguretat de l'ONU o també pel fiscal de la Cort a iniciativa pròpia. La base legal de la Cort es troba en el seu Estatut, conegut com l'Estatut de Roma, adoptat en una Conferència Diplomàtica a Roma, al 1998.

Les víctimes no poden activar la Cort directament, però si poden accedir al procés penal i participar en totes les seves fases.

Llocs d'interès:

Cort Penal Internacional

      

Coalició de ONGs per la Cort Penal Internacional 

          

Per a veure un estudi exhaustiu sobre la Cort Penal Internacional consultar:

TRIBUNAL PENAL INTERNACIONAL, de Carolina S. Anello. Advocada (Universitat de Buenos Aires)

| Tornar índex Drets Humans | Pujar inici | Tornar Observatori |