REPÚBLICA DEL IEMEN


1. Dades del país

El Iemen rep el nom de la “perla desconeguda” de la península aràbiga. És un país que, tot i viure un procés de modernització, encara manté la tradició clàssica d’Aràbia. A més, per tot arreu podem trobar palaus, vestigis històrics i monuments d’un valor incalculable, que es combinen amb deserts, ciutats i un paisatge de muntanyes que fan del Iemen un dels països més bonics per visitar.

La moderna República del Iemen va néixer en 1990 amb la unió de la República Àrab del Iemen (Iemen del nord) i la República Popular Democràtica (Iemen del sud). No obstant aquesta fusió, tan sols quatre anys més tard es va iniciar una breu guerra civil que terminaria amb la derrota dels separatistes del sud i la pervivència del Iemen unificat.

Des de la creació de la República del Iemen, el país s’ha anat modernitzant i obrint al món a la vegada que ha mantingut els costums tribals, fet que ha atret la curiositat d’un gran nombre de turistes. Dissortadament, les imatges dels atacs a un vaixell de la marina dels EUA (en el 2000) i a un petroler francès (l'any 2002), així com el darrer atemptat terrorista del juliol de 2007 contra un grup de turistes, han enterbolit la percepció occidental del Iemen.

En l’actualitat, el president de la República, Ali Abdallah Saleh - que compta amb el suport dels principals pilars del país: tribu i exèrcit – està cooperant amb el govern dels EEUU en l’anomenada “Guerra contra el terror” i ha resolt els conflictes fronterers amb els seus veïns d’Oman i de l’Aràbia Saudita.


2. Història

Iemen va ser un dels centres de civilització més antics de l’Orient Mitjà degut a la seva terra relativament fèrtil i al seu clima humit, com ho demostren els escrits del geògraf grec Ptolomeu qui es va referir a Iemen com Eudaimon Arabia, terme que va ser traduït al llatí per Arabia Felix (feliç o fèrtil).

Entre els segles XII a.C i VI d.C la zona va ser dominada per tres civilitzacions successives que es van dedicar al comerç de les espècies, i entre les que va destacar el famós Regne de Saba i la seva coneguda reina, tal com apareix a l’Antic Testament, quan Salomó, rei d’Israel, va rebre la seva visita.

Ja als voltants del 630, l’Islam va arribar a Iemen, que va passar a formar part del Califat àrab, i així va continuar fins que al 1517 la major part de la zona quedaria integrada en l’Imperi Otomà.

No obstant això, la presència otomana va estar marcada per diverses invasions com la que va protagonitzar a finals del s.XVIII Ibn Saud , de la dinastia wahabita (avantpassat de l’actual rei d’Aràbia Saudita) o la dels Britànics a inicis del s.XIX. Com a resultat de tot això, el nord del Iemen va quedar en mans dels otomans i va guanyar la independència quan aquests van ser derrotats en la I Guerra Mundial (1918) mentre que el sud va continuar sota la dominació britànica fins el 1967.

Des d’aquest instant, la coexistència durant la dècada dels 70 entre la República Àrab del Iemen, RAI (Iemen del nord, tradicionalista) i la República Popular Democràtica RPD (Iemen del sud, comunista) va estar marcada pels enfrontaments. Així, al octubre de 1972, la RAI va envair la RPD amb el suport de l’Aràbia Saudita, mentre que la RPD va estar recolzada per la URSS.

L’enfrontament armat es va mantenir fins la intervenció de la Lliga Àrab i mitjançant l’Acord d'El Caire del 24 d’octubre del mateix any. Aquest acord va establir les bases per a una futura unificació de les dues repúbliques que va ser boicotejat constantment pels líders dels dos estats fins que a la Cimera de Kuwait de 1981, les dues repúbliques signen un projecte de Constitució per a un estat unificat.

Després d’una dècada de negociacions, el 22 de Maig de 1990 el nord i el sud es van unificar en un sol estat amb el nom oficial de República del Iemen, amb capital a Sanaa i Ali Abdullah Saleh com a president, reelegit amb el 77% dels vots al setembre de 2006.


| Inici pàgina | Tornar índex Observatori |