1. El conflicteCatxemira ha suposat un enfrontament entre el Pakistan (majoria musulmana) i l’Índia (majoria hindú) que l’han reclamada com a seva des de la independència d’aquests dos Estats en 1947. Però en les darreres dècades, també s’ha afegit un nou actor, el moviment independentista a la regió, que reclama la independència de Catxemira i transforma aquest conflicte internacional en el seu origen, en un d’intern.
Aquest conflicte no és només un problema religiós i territorial, ja que la regió és un punt estratègic pel control dels rius i dels passos fronterers, a més de suposar un símbol per a la construcció de les identitats nacionals de cada Estat.
La disputa per Catxemira ha suposat, i encara suposa en l’actualitat, un gran número de víctimes i de situacions de violacions dels drets humans per part de les forces armades índies i dels grups armats pakistanesos. A més, aquest conflicte representa una gran inestabilitat per a la regió i el planeta en general, degut a la carrera militar que ambdós països van iniciar des de 1947 i que els va portar a fer-se amb la bomba atòmica en la dècada dels 90.
1.2 Origen i evolució del conflicte:
En 1947 els britànics van decidir abandonar la colònia de l’Índia però abans van optar per dividir-la en dos Estats en funció de la demografia pròpia de cada província: Per un costat les províncies amb predomini de la religió musulmana formarien Pakistan (occidental i oriental), i per l’altre, les no musulmanes donarien origen a l’Índia.No obstant això, la decisió va resultar problemàtica amb la província de Catxemira, ja que el maharajà que governava era hindú, mentre que la majoria de la població era musulmana.
A més, els britànics preferien la integració de Catxemira a l’Índia perquè consideraven que oferia més garanties que Pakistan per salvaguardar la frontera nord de possibles atacs soviètics o xinesos.
Dins d’aquest context d’incertesa i confusió es van començar a produir revoltes a Catxemira (amb el suport de Pakistan), i el maharajà Hari Singh va rebre l’ajuda militar de l’Índia a canvi d’acceptar integrar la província a la Unió Índia. (Acord d’accés a la Unió Índia, 26 octubre 1947).
Tot i això, Singh va prometre la convocatòria d’un plebiscit per determinar l’opinió de la gent un cop la llei i l’ordre haguessin estat restablerts, però aquest mai s’ha portat a terme.
Fou amb l’arribada de les tropes índies a l’abril de 1948 quan va esclatar la Primera Guerra indo-pakistanesa que va finalitzar l’1 de gener de 1949 amb la intervenció de les Nacions Unides i la imposició d’una Línia de control. Aquesta va establir un alt-el-foc i va dividir la regió en una zona de control indi al sud (2/3 del total) i una de control pakistanesa al nord (1/3). A més, l’ONU va recomanar la celebració d’un referèndum a Jammu i Catxemira, la zona sota control indi, però la proposta mai ha estat acceptada per l’Índia.
Un any després de la primera guerra es va aprovar la Constitució de l’Índia que oferia un cert grau d’autonomia per a la regió. Però, en 1964, aquestes competències es van veure retallades i van portar a l’any següent a la Segona Guerra indo-pakistanesa, que va finalitzar gràcies a la intervenció soviètica i del Consell de Seguretat. (Declaració de Tashkent, 1966).
En 1971, va esclatar un nou enfrontament entre els dos països com a conseqüència del suport que l’Índia estava oferint als moviments secessionistes del Pakistan Oriental que va terminar independitzant-se i creant l’actual Bangladesh. Amb l’Acord de Simla de 1972 es posà fi a la guerra i es va decidir el manteniment de la Línia de control, i la resolució bilateral del conflicte.
L’últim conflicte entre els dos països es va produir en 1999 quan 400 pakistanesos s’infiltraren a Kargil, a la zona controlada per l’Índia, i aquesta va respondre amb atacs aeris que van obligar a Pakistan a retirar les tropes. Així, aquest conflicte va acabar amb un balanç de 170 morts entre els pakistanesos i 17 entre els indis.
Tot i que el conflicte de Catxemira ha enfrontat i enfronta principalment el Pakistan amb l’Índia, en 1962 va esclatar un enfrontament amb Xina que, en desacord amb la línia fronterera establerta en 1914 (Línia McMahon), va reclamar l’altiplà de l’Aksai Chin. Finalment, Xina va aconseguir fer-se amb el control d’aquesta regió i també amb el de la Glacera de Siachen, i encara avui en dia aquestes regions representen una disputa entre els governs de Pequín i Nova Delhi.
- Actors internacionals:
Durant la Guerra Freda l’Índia, tot i que coincidia en alguns aspectes amb la URSS, va mantenir la idea de no-alineament, mentre que Pakistan es va convertir en un important aliat dels EEUU degut a la seva situació estratègica.
No obstant això, amb la desaparició de la URSS, l’arribada al poder dels taliban a l’Afganistan (amb el suport de Pakistan), els atemptats del 11 de setembre de 2001 a Nova York, i l’increment del terrorisme islàmic contra els interessos dels EEUU, el Pakistan s’ha convertit en un aliat molest en aquests darrers anys.
A més d’aquest refredament de les relacions entre Pakistan i els EEUU, que no trencament de relacions, s’ha donat un apropament d’aquests últims a l’Índia que es vista com el contrapès natural per frenar l’amenaça xinesa a la regió.
Quant a la Unió Europea, aquesta es manté al marge del conflicte i té molt més pes a la regió la influència de Rússia que dóna suport a l’Índia per prevenir l’aparició d’un gran espai islàmic que es pogués estendre cap a les repúbliques d’Àsia Central sota les consignes de Pakistan.
Per l’altre banda, Xina va donar suport a Pakistan per a que aquest aconseguís la bomba atòmica, i actualment continua amb el seu recolzament al govern d’Islamabad.
- L’aparició d’un nou actor: Els catxemirs.
Com a conseqüència directa de l’alienació política i social provocada per diversos factors (molts anys de conflicte, dolenta situació econòmica, crisi d’identitat cultural, repressió dels seus líders polítics, etc.) han aparegut els catxemirs com a un tercer grup en el conflicte.
Aquests, degut a les sospites índies sobre la seva deslleialtat, han vist bloquejat el seu dret a tenir processos democràtics i a tenir representants lliurement escollits. A més, tradicionalment han estat oprimits per les forces armades índies (L’índia té desplegats entre 200.000 i 400.000 soldats a Catxemira, el que suposa un soldat per cada 10 habitants).
Però si existia un corrent predominant favorable a la integració amb Pakistan, aquest cada cop té menys partidaris degut a l’increment de grups armats jihadistes recolzats per Islamabad i que no provenen de Catxemira sinó que són ex - combatents de països com Afganistan, Pakistan o Sudan.
D’aquesta manera, els catxemirs prefereixen optar cada cop més per la opció de la independència, fent que aquest conflicte internacional hagi esdevingut un d’intern.
1.3 Situació actual del conflicte:En novembre de 2003 Pakistan va declarar un alt-el-foc que va ser ràpidament correspost per l’Índia, i al mes següent, ambdós països van acordar establir enllaços aeris directes i permetre els vols dels seus avions en els espais aeris de l’altre, després de dos anys de prohibició.
Un altre pas endavant per establir relacions entre els dos països es va donar a l’abril de 2005 quan, per primer cop en 60 anys, un servei d’autobús es va establir entre Muzaffarabad, a la zona de control pakistanès, i Srinagar, a la zona índia.
D’aquesta manera, s’observa com en aquests darrers anys s’han produït alguns avenços necessaris per mantenir l’esperança de poder iniciar conversacions de pau entre Pakistan i l’Índia. No obstant això, fins al moment no s’han tingut massa en compte als grups independentistes catxemirs que consideren que abandonar l’Índia per integrar-se al Pakistan seria passar d’una opressió a una altra, i que sense cap mena de dubte, són actors imprescindibles en qualsevol procés de pau que es pretengui portar a terme per a Catxemira.
2 . Actors:
Grup militar d’observació de les Nacions Unides a l’Índia i Pakistan (UNMOGIP)
3. RecursosGuia d’INCORE sobre Catxemira amb enllaços a institucions, organitzacions i amb articles per estudiar la regió i el seu conflicte.
Pàgina web de la BBC que ofereix informació del conflicte, a més d’un gran nombre de links per aprofundir en el seu estudi.
Dossier de The Washington Post sobre Catxemira que ofereix fotografies i la posició dels EEUU sobre el conflicte.
Imprescindible dossier per estudiar el conflicte a Catxemira de Le Monde Diplomatique.
Pàgina web sobre la regió de Catxemira amb informació sobre la geografia, la Història i la societat.
Informació sobre Catxemira i el conflicte.
Llistat de diaris de Catxemira.
Informe sobre el desenvolupament humà de NNUU amb dades referents a l’Índia i Pakistan.
Informació política sobre l’Índia i també Pakistan amb informació sobre partits polítics, organitzacions, mass-media, etc.
5 . Drets humans i refugiats
Informes i notícies de Human Rights Watch
Informe ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als refugiats)
6 . MapaMapa general de Catxemira
Mapa de les NNUU de Catxemira
