DOCUMENTS

Chiapas

Cronologies del conflicte Bases del procés per al diàleg i la negociació Propostes i contrapropostes de reformes constitucionals Declaracions de l'EZLN Comunicats Informes sobre la situació dels Drets Humans Legislació estatal, federal i internacional

| Tornar índex Documents | tornar índex Chiapas |

Cronologies del Conflicte Zapatista

• Cronologia de deu anys d'aixecament de l' EZLN. Per Maurici Laguna Berber (D'acord a la versió elaborada i coordinada per la professora de la Facultat de Ciències Polítiques i Socials, Paulina Fernández Christlieb. Mèxic)
  
  
• Cronología narrativa del proceso de la Reforma Constitucional en materia Indígena. Centro De Derechos Humanos "Miguel Agistín Pro Juárez", A.C.
  
  
• Cronologia Contrainsurgente i de la Resistència Zapatista. CIEPAC.
  I/II. Butlletí 304 . 28 d'Agost de 2002.
  II/II. Butlletí 305 . 2 de Setembre de 2002.
  
  
• Guardians i Cor del Poble . Breu història de l'EZLN. 1994-2001. FZLN de Michoacán, Mèxic.
  
  
• Cronologia del conflicte:1994-2001 . Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista.
  
  
• Cronologia de Chiapas 1994-2002. SIPAZ
  
  
• Cronologia de quatre anys de l'alçament de l'EZLN (1194-1997). Espai web de l'EZLN.
  
  
• Cronologia d'esdeveniments previs a la massacre d'Acteal. Presidència de la República.
  
  

| Inici pàgina |

• Llei per al Diàleg, la Conciliació i la Pau digna a Chiapas, 9 març de 1995.
  Té per objecte establir les bases jurídiques que propiciïn el diàleg i la conciliació per, a través d'un acord de concórdia i pacificació, arribar a una solució justa, digna i duradora al conflicte armat.
  
  
• Els Acords de San Andrés sobre Drets i Cultura Indígena , febrer de 1996.
  Els Acords de San Andrés sobre Drets i Cultura Indígena es van signar el 16 de febrer de 1996 en el poble tzotzil de San Andrés entre el govern d'Ernesto Zedillo i l'EZLN.
  Són fruit de mesos de debat i negociació entre els zapatistes, el govern i un gran nombre d'intel·lectuals, organitzacions socials i representants de la majoria de les 56 ètnies de Mèxic.
  Milers de persones van participar en les Trobades de San Andrés, aportant el seu coneixement, les seves opinions o simplement fent present la seva voluntat de pau.
  
  
• La consulta nacional pel reconeixement dels Drets dels Pobles Indis i per la fi de la Guerra de Extermini Març de 1999.
  Promoguda per l'EZLN i grups de la societat civil ha estat un dels esdeveniments més significatius des del principi de l'any. Ha permès a l'EZLN trencar amb el cèrcol militar, polític i informatiu que semblava caracteritzar la seva posició en els últims temps.
  A nivell polític, va ser una manera de reprendre la iniciativa en l'estancat procés de pau. El cèrcol militar va ser trencat per la sortida de les seves comunitats de 5.000 delegats zapatistes que van difondre la consulta sense que l'Exèrcit mexicà els hagués obstaculitzat significativament, mentre el cèrcol informatiu va ser obert per les activitats d'aquestes delegacions en tots els racons del país.
  
  
• Els tres senyals de l'EZLN per a regressar a la taula del diàleg . 2 de desembre de 2000.
  En una conferència de premsa, el 2 de desembre de 2000, l'EZLN va fixar la seva posició en torn del govern federal encapçalat per Vicente Fox i va demanar el compliment de tres senyals mínimes que acreditin la seva disposició al diàleg i la negociació, el seu compromís d'arribar a acords i complir-los, i la seva decisió ferma de construir la pau amb els pobles indis de Mèxic.

• La proposta d'iniciativa de Reformes Constitucionals redactada per la COCOPA , novembre de 1996.
  La Comissió de Concòrdia i Pacificació (COCOPA), integrada pels 4 partits polítics amb representació parlamentària, va elaborar una proposta de llei per a dur a la Constitució Mexicana els Acords de San Andrés.
  Aquesta proposta va ser acceptada per l'EZLN i, en un primer moment, acceptada també pel govern de Zedillo, qui després es va penedir. i, faltant a la seva paraula, va rebutjar la iniciativa, raó per la qual els Acords de San Andrés segueixen sense complir-se fins avui.
  
  
• La primera contraproposta del Govern federal a la iniciativa de la COCOPA , desembre de 1996.
  La proposta de llei de la COCOPA que el govern de Zedillo va rebutjar, no recull completament els Acords de San Andrés, peró l'EZLN va acceptar-la, mostrant així la seva voluntat de conciliació i el seu compromís amb el diàleg. Malgrat que el govern s'havia compromès a reconèixer la iniciativa que fes la COCOPA, en l'últim moment va rebutjar-la, trencant així el procés de pau.
  
  
• Observacions del Govern federal a la iniciativa de la COCOPA , febrer de 1998.
  Quadre de textos comparats de la Iniciativa de la COCOPA i dels Acords de San Andrés i observacions fetes pel govern federal.
  
  
• Contraproposta de llei indígena, presentada unilateralment al Senat de la República pel president Zedillo , març de 1998.
  
  
• Iniciativa de Llei enviada a l'H. Congrés de la Unió pel president Fox , 5 de desembre del 2000.
  Aquest document va ser elaborat des de novembre de 1996 per la 56ª Legislatura. El president Vicente Fox va fer seva la Iniciativa de Llei, suposadament basada en la proposta de les Reformes Constitucionals de la COCOPA, i va enviar-la al Congrés de la Unió el 5 de desembre de 2000.
  
  
• Dictamen de llei indígena aprovada per vot unànime al Senat de la República , 28 abril de 2001.
  El Senat va aprovar per vot unànime un dictamen de reformes constitucionals sobre drets i cultura indígena. La reforma aprovada pel congrés va ser redactada per membres dels tres principals partits polítics en el Senat a esquenes del moviment indígena nacional. El seu objectiu va ser mutilar la proposta de la COCOPA i, amb aixó, renegociar unilateralment els Acords de San Andrés.
  
  
• Dictamen de llei indígena aprovada per la Càmera de Diputats , 28 d'abril de 2001.
  Tres dies després de ser aprovat en el Senat el dictamen de reformes constitucionals sobre drets i cultura indígena, suposadament basat en la proposta de la COCOPA, aquest mateix dictamen va ser aprovat en la Càmera de Diputats amb l'aval de 386 diputats (60 van votar en contra).
  No obstant aixó, aquesta nova "llei indígena" no representa si més no una llunyana aproximació a la proposta de la COCOPA, la qual sí reprèn en el fonamental l'acordat en San Andrés.
  
  La "Llei Indígena" aprovada pel congrés havia de ser ratificada per 16 congressos locals per a arribar a la Constitució.
  Fins ara, són 17 els estats que han ratificat aquesta contrareforma: Veracruz, Pobla, Colima, Aguascalientes, Campeche, Guanajuato, Querétaro, Durango, Quintana Roo, Coahuila, Jalisco, Sonora, Tlaxcala, Nuevo León, Tabasco, Michoacán i Nayarit.
  Els estats que van rebutjar aquest intent de prohibir els drets als pobles indígenes són: Oaxaca, Zacatecas, Baja California Sud, Sinaloa, Morelos, Chiapas, Guerrero, Hidalgo, San Luis Potosí i l'Estat de Mèxic.
  Després de dues setmanes d'espera, el president Vicente Fox va aprovar la ratificació de les reformes, sense importar les opinions de juristes destacats i altres especialistes, qui van assenyalar que el procés de ratificació en molts estats va ser portat a terme de manera anticonstitucional.
  
  

Declaracions de l'EZLN

• Declaració de la Selva Lacandona (gener de 1994)
  Aquest document és la declaració de guerra de l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional contra el Govern mexicà que va acompanyar a l'aixecament zapatista en Chiapas l'1 de gener de 1994. D'altra banda, la Declaració de la Selva Lacandona és la carta de presentació de l'EZLN, ja que és el primer document amb que es dóna a conèixer en tot el món. La Declaració és una explicació dels fets sociopolítics i económics que afecten a la història dels mexicans i les mexicanes; és també una crida a la societat mexicana i mundial i, en concret, als desposseïts i les desposseïdes.
  
  
• Segona Declaració de la Selva Lacandona (juny de 1994)
  Aquest document es redacta en un context de ruptura del diàleg entre el Govern mexicà i l'EZLN, i és per aixó pel que va dirigit gairebé exclusivament a la societat civil, al poble de Mèxic. La II Declaració de la Selva Lacandona denuncia la persecució que pateix la societat civil de Chiapas i mexicana i convida a no permetre que el govern federal mantingut per l'etern partit en el poder no impulsi el canvi democràtic. Aquesta Declaració és, igual que la seva predecessora, una declaració de principis. L'EZLN realitza una anàlisi de la situació sociopolítica que viu el país en aquest moment, destacant que el conflicte en Chiapas no tindrà solució real si no se soluciona el conflicte global que viu l'Estat mexicà. Així, es convoca una Convenció Nacional Democràtica (CND) que estarà formada per col·lectius i persones independents i que representarà els interessos reals del poble. Entre les funcions de la CND esmenten la d'iniciar el procés per a la creació d'una futura Constitució que substitueixi l'actual Carta Magna mexicana. L'EZLN busca aquí una sortida política per a resoldre les seves demandes.
  
  
• Tercera Declaració de la Selva Lacandona (gener de 1995)
  La Tercera Declaració de la Selva Lacandona és una anàlisi dels fets i esdeveniments que van influir en el sistema polític mexicà en 1994. Destaquem dos elements principals d'aquesta declaració. El primer és la denúncia del procediment electoral que va portar a terme el PRI de nou en el govern marcat per la corrupció i la mentida, fets que inciten a l'abandó d'una sortida negociada o, almenys, a la recerca d'altres solucions per part de l'EZLN. El segon element, és la qüestió dels indígenes, de les penúries que pateixen i de la seva incorporació a la nació; és a dir, la consideració d'aquests com a col·lectiu social característic i amb autonomia.
  
  
• Quarta Declaració de la Selva Lacandona (gener de 1996)
  Aquesta declaració té un contingut esperançador especial, malgrat el drama dels pobles indígenes que està descrivint. La IV Declaració és el text polític clau del zapatisme.
  En una primera part critica al mal govern, la seva intolerància, la seva incomprensió cap als indígenes i, sobretot, la seva prepotència. Explica com el govern va tractar d'aniquilar l'EZLN per la força. Així mateix, esmenta les tres iniciatives que els zapatistes han impulsat després dels èxits de la Convenció Nacional Democràtica i la Consulta per a la Pau i la Democràcia. Aquestes iniciatives són: la Trobada Intercontinental per la Humanitat i Contra el Neoliberalismo, la creació dels comitès civils de Diàleg, com a base de discussió dels principals problemes nacionals i com a germen d'una nova força política no partidària i, finalment, la construcció de molts Aguascalientes, que seran llocs de trobada i de debat entre la societat civil i el zapatismo.
  
  
• Quinta Declaració de la Selva Lacandona (juliol de 1998)
  La V Declaració de la Selva Lacandona neix en un moment que el diàleg i la pau estan molt lluny de l'Estat de Chiapas. L'EZLN fa un repàs a la seva existència i als objectius amb els quals va néixer en 1994, és a dir, pel reconeixement dels drets dels pobles indis, per la democràcia, la llibertat i la justícia. Aquests objectius no han variat. L'EZLN explica que sempre ha apostat pel diàleg i la resolució pacífica del conflicte, que la guerra mai ha vingut de la seva part, sinó per part dels poderosos i del Govern. El Govern ha faltat a la seva paraula no respectant els acords que ell mateix va signar ( Acords de San Andrés de Larraínzar ).També fa referència a la societat civil nacional i internacional que ha vist i ha denunciat aquesta guerra, amagada darrera un discurs de pau i reconciliació. L'EZLN torna a defensar la vigència dels acords de San Andrés, on reconeix el dret a l'autonomia indígena i al territori, d'acord amb el Conveni 169 de la OIT referent als drets dels pobles indígenes. També defensen la Proposta de reforma constitucional elaborada per la COCOPA en 1996 ( llei COCOPA ) que, malgrat que no recull totes les seves reivindicacions, és fruit de la negociació i del diàleg. Per acabar, la Declaració fa una crida a la mobilització de la societat civil nacional i de les organitzacions socials i polítiques independents, al Congrés de la Unió (on per primera vegada el PRI no té la majoria absoluta) perquè detingui la guerra i les arbitrarietats de l'Executiu, a la Comissió de Concórdia i Pacificació (COCOPA) perquè reemprengui la seva tasca de pont per al diàleg, deteriorat des de la desaparició (forçada pel govern i la guerra) de la Comissió Nacional d'Intermediació (CONAI), i la dimissió del seu president, el bisbe Samuel Ruiz.

• Sisena Declaració de la Selva Lacandona I (juny 2005)
• Sisena Declaració de la Selva Lacandona II (juny 2005)
• Sisena Declaració de la Selva Lacandona III (juny 2005)
  La VI Declaració apareix en un moment clau en el conflicte de Chiapas. Ens trobem en una fase d'estancament on no s'avança en la resolució del conflicte i que el govern aprofita per dur a terme una "guerra de baixa intensitat" amb l'objectiu d'eliminar el EZLN i els seus seguidors. Així, mitjançant aquesta Declaració, el EZLN vol fer un pas endavant i fa una crida per formar un front d'esquerres amb obrers, camperols, estudiants, mestres, etc., amb l'objectiu de "resistir contra la globalització neoliberal i de lluitar per la justícia, la democràcia i la llibertat". És el que el EZLN anomena "Programa Nacional de Lluita", consistent en establir polítiques d'aliances amb organitzacions i moviments no electorals que es defineixin, a la teoria i a la pràctica, com d'esquerres. A més, proposa lluitar no només pels pobles indis de Mèxic, sinó per "tots els explotats i desposseïts del país".

• Primera Declaració de La Realitat (gener de 1996)
  Aquest document consta de dues parts. En la primera es parla de com el neoliberalisme és el nou repartiment del món, que exclou a les minories (joves, dones, lesbianes, immigrants, gent de color, gais, camperols/as, obrers/as) del poder i els condemna de la misèria. El neoliberalisme és la internacional del terror, és el contrari de la humanitat. I contra aquest és necessari aixecar la internacional de l'esperança, contra el conformisme i la derrota. En la segona part, l'EZLN convida a col·lectius, grups, organitzacions, societat civil en general, a la Primera Trobada Intercontinental per la Humanitat i contra el Neoliberalismo que se celebra del 27 de juliol al 3 d'agost de 1996 i que conta amb representants de cinc continents. La resta del document presenta les bases de participació i els detalls d'organització de l'esdeveniment.
  
  
• Segona Declaració de La Realitat (agost de 1996)
  El resultat principal de la I Trobada Intercontinental, va ser la "Segona Declaració de La Realitat per la humanitat i contra el neoliberalisme''. En ella es declara que es conformarà una xarxa intercontinental de resistència contra el neoliberalisme. Donada l'escala autènticament mundial de la xarxa trasnacional, les lluites nacionals aïllades tenen escasses possibilitats d'èxit. Si les resistències en l'àmbit nacional no cobren un caire creixentment internacional, les esperances són escasses. El capital fa xantatge cada vegada més als treballadors i als governs amb el trasllat de les seves inversions a un altre país si no es compleixen les seves condicions. Aixó ha propiciat una desvalorització del treball viu (baixada de salaris) a escala mundial i una revalorització massiva del treball mort (el capital, sobretot en la seva versió financera, amb altes taxes d'interès i de guanys). S'explica així la impressionant dada de l'Informe sobre el Desenvolupament Humà 1996 del PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament): "Els rics s'estan enriquint més encara. Actualment, el patrimoni de 358 persones, els actius dels quals tenen un valor superior a mil milions de dólars, supera l'ingrés anual combinat de països en els que viuen gairebé la meitat ­45 per cent­ de la població mundial''. Conclou: La realitat del neoliberalisme s'aprecia no només des de La Realitat.
  
  
  

• Comunicats del Comitè Clandestí Revolucionari Indígena-Comandància general de l'EZLN .
  Compilació de tots els comunicats del CCRI-CG de l' EZLN des del 1º de gener de 1994 fins a l'actualitat.
  
  
• Comunicats del president de Mèxic Ernesto Zedillo. Cobertura especial. Chiapas.

• Informes trimestrals de SIPAZ . Des de setembre de 1996.
  
  
• Informes anuals i informes especials . Centre de Drets Humans "Fray Bartolomé de les Cases", A. C.
  
  
• Informes de violacions a Drets Humans en el 2005 . Centre de Drets Humans "Miguel Agustín Pro Juárez", A. C. Desembre, 2002.
  
  
• Informes de la Comissió Civil Internacional d'Observació pels Drets Humans ( CCIODH )
  • Informe de 1998.
  • Informe de 1999.
  • Situació de 2001.
  • Informe de 2002.
  
  
  
• Informes de HRW .( Human Rights Watch)
  
  
• La situació dels desplaçats de la guerra . CIEPAC. 29 de març de 1999.
  
  
• Sota l'ombra de la impunitat . Amnistia Internacional, març de 1999.
  
  
  
  

• Constitució Política dels Estats Units Mexicans, publicada en el Diari Oficial de la Federació el 5 de febrer de 1917 . En format PDF
  
  
• Constitució Política de l'Estat de Chiapas , promulgada el 9 de febrer de 1826.
  
  
• Conveni 169 sobre pobles indígenes i tribals, 1989 . Organització Internacional del Treball (OIT). Ratificat pel Senat de la República el 5 de setembre de 1990.
  El Conveni 169 de la OIT és l'únic instrument jurídic de caràcter internacional que protegeix, promou i propaga els drets humans, laborals i económics dels pobles indígenes. En Mèxic, el Conveni 169 de la OIT és particularment important ja que la seva població indígena és la major del món (segons dades de l'Organització de les Nacions Unides, són més de 15 milions de persones).
  
  El seu objectiu fonamental és assenyalar l'obligació de l'Estat per a garantir condicions equivalents a les quals gaudeixen els sectors de la població a l'assignar-se'ls els territoris addicionals juntament amb els mitjans necessaris per al desenvolupament económic i social; respectant sempre la identitat i la integritat dels pobles indígenes.
  
  Així mateix el Conveni responsabilitza als governs perquè desenvolupin --amb la lliure participació dels pobles-- accions i organismes administratius que protegeixin els seus drets, les seves institucions, els seus béns, el seu treball, la seva cultura i el seu medi ambient. A més, planteja el dret dels pobles indígenes a decidir quins són els seus interessos i controlar el procés de desenvolupament económic, social i cultural.
  
  
• Llei d'Amnistia . Publicada en el Diari Oficial de la Federació. 22 de gener de 1994.
  
  
• Llei d'Amnistia . Tuxtla Gtez., Chiapas. 24 de febrer de 1999.
  El 14 de desembre de 1998, el governador interí de l'estat de Chiapas, Roberto Armando Albores Guillén, va remetre al Congrés de l'Estat una proposta de Llei d'Amnistia per al Desarmament dels Grups Civils de Chiapas, mitjançant la qual pretén perdonar dels delictes de possessió, portació, apilament d'armes d'ús exclusiu de l'exèrcit i altres delictes que d'aquests es derivin, a tots aquells grups civils armats - amb excepció de l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN)- que deposin i lliurin voluntàriament les seves armes en un període de cent vint dies contats a partir del dia que entri en vigor aquesta llei. Aquesta iniciativa de llei va ser aprovada el dia 24 de febrer de 1999 per la Seixantena Legislatura de l'estat de Chiapas, alternant-la en el seu caràcter de legislatiu estatal, com iniciativa en el Congrés de la Unión.

  Aquests fets són de summa gravetat, ja que es pretén perdonar a grups i/o persones que han comès crims de lesa humanitat, en la majoria dels casos, en perjudici de les comunitats indígenes de l'estat de Chiapas. A més es contravenen les recomanacions que la Comissió Interamericana de Drets Humans va fer al govern mexicà en el seu últim informe.

  Aquesta iniciativa de Llei d'Amnistia pretén perllongar la impunitat amb la qual han vingut actuant els diversos grups civils armats en Chiapas, principalment els paramilitars i les guàrdies blanques.