Les violacions dels drets humans a Chiapas

Segons la Xarxa d’Organismes Civils de Drets Humans, Tots els drets per a tots, les violacions dels drets humans a Chiapas es contextualitzen dins un marc de lluita per la terra, és a dir, dins un context de conflicte agrari que, en moltes ocasions, ha desembocat en una presa de terres «il·legal» per part dels indígenes. Aquesta presa de terres ha generat diferents problemes, i entre els més greus es poden detectar  enfrontaments (1.332 d’enregistrats entre 1989 i 1993), encara que també s’ha informat de desallotjaments realitzats per les forces estatals de l’ordre. A més, el conflicte agrari ha causat, segons l’informe de 1996, més empresonaments d’indígenes i camperols que no pas la lluita contra el narcotràfic.

El 1998 es torna a enregistrar a Chiapas, Oaxaca i Guerrero un increment de les violacions dels drets a la vida, a la integritat i a la llibertat personal.

Segons el Centre de Drets Humans Fray Francisco de Vitoria OP i la Comissió Mexicana de Defensa i Promoció de Drets Humans AC, si en el passat les violacions del dret a la vida (execucions extrajudicials i arbitràries) s’havien produït de manera individualitzada, sembla que a partir de 1998 s’introdueix un nou element: les execucions col·lectives. Només cal veure els casos d’Acteal a Chiapas o d’El Charco a Guerrero. Així mateix, en aquestes ocasions no s’han resolt judicialment aquests casos i no s’ha aclarit, segons Amnistia Internacional, la presumpta responsabilitat de les autoritats en les execucions extrajudicials.

A més a més, i en funció del que diu la Federació Internacional de Drets Humans(FIDH), el 1998 les zones de l’Estat de Chiapas en què la situació dels drets humans era més crítica eren Norte, Altos i Sierra Madre de Chiapas. Totes tres zones es caracteritzen per un clima de violència propiciat per l’aparició i actuació de grups paramilitars que aterroritzen la població civil. L’actuació dels grups paramilitars ha generat moltes morts, roman impune i en moltes ocasions es realitza amb la complicitat passiva, i fins i tot activa, de l’exèrcit i de les  autoritats.

Així mateix, la militarització de Chiapas (ocupació militar i ingerència de l’exèrcit i d’altres instàncies de seguretat pública), justificada en els àmbits federal i estatal com una mesura de protecció de la població, ha tingut dos efectes principals: una suspensió de fet de les garanties constitucionals dels habitants de l’Estat (en especial de la població indígena i camperola), i la creació d’un clima d’inseguretat i de descomposició social entre les comunitats de Chiapas. En aquest últim sentit, l’actuació dels paramilitars també és important perquè crea situacions conflictives dins les mateixes comunitats, ja que introdueixen elements de discòrdia i d’enfrontament entre els membres de la comunitat, en especial entre els afiliats al PRI (la majoria dels quals gaudeixen d’avantatges socials i estan protegits per l’exèrcit) i els opositors. En algunes de les comunitats el conflicte s’ha resolt optant per l’establiment de municipis «lliures» o «rebels».

D'altra banda, l’alçament zapatista de 1994 i l’aparició de l’EPR el 1996 han tingut com a conseqüències més importants la utilització de mètodes repressius i il·legals com ara les detencions il·legals i arbitràries, detencions clandestines i segrestos, desaparicions, execucions extrajudicials, etc., que estan acreditades per diferents organitzacions, entre les quals hi ha l’Organització Mundial Contra la Tortura.

També s’han detectat tot un seguit d’irregularitats en els processos judicials, que van des de l’acceptació de confessions obtingudes sota tortura fins a l’acceptació de processos en els quals els indígenes monolingües no disposaven d’intèrprets. Segons el Centre de Drets Humans Fray Bartolomé de las Casasla impartició de la justícia té relació amb l’afiliació política d’agressors i víctimes en el cas que els crims no quedin impunes i, en aquest cas, els afavorits en les sentències serien els afiliats al PRI i no els considerats com a opositors. La impunitat dels crims i dels criminals, i la repetició d’actes que suposen una violació dels drets humans, impliquen l’existència d’una manca de voluntat política per aclarir aquestes actuacions i castigar els culpables.

La FIDH també denuncia que la repressió afecta sobretot dirigents socials, mestres rurals bilingües, membres d’organitzacions camperoles, membres d’associacions per a la defensa dels drets humans, membres dels PRD, etc. Així mateix, s’aguditza l’important conflicte agrari de Chiapas a causa de l’incompliment de la Convenció 169 de la OIT (Organització Internacional del Treball), ratificada per Mèxic i definida com a l’instrument més important per a la protecció dels drets indígenes. 
 
 

Les violacions dels drets humans comeses per l’exèrcit i els grups paramilitars

La militarització de Chiapas implica un greu problema: la violació dels drets humans dels habitants (sobretot dones, indígenes i camperols) de l'estat. Onésimo Hidalgo i Gustavo Castro identificaven l’octubre de 1997 tota una sèrie d’accions portades a terme per l’Exèrcit mexicà i emmarcades dins del que s’ha anomenat Guerra de Baixa Intensitat. D’aquestes accions en destaquem les següents: interrogatoris sobre líders comunitaris, sobre organitzacions i els líders corresponents, i sobre l’EZLN; fustigació sexual a les dones i fustigació selectiva a membres de la comunitat; ocupació d’escoles i infraestructura esportiva, i ús de mestres com a informadors; acusació a la població d’estar-se ensinistrant militarment i de realitzar maniobres militars en camins rurals; enderrocament d’habitatges sense ordre oficial, robatoris de pertinences personals, suport econòmic preferencial, inducció a l'espionatge, repartiment selectiu d’adob i blat de moro, etc.

Segons el Centre de Drets Humans Fray Bartolomé de las Casas, les accions de l’Exèrcit mexicà es van identificar en relació amb un patró de conducta en el qual es violen un o més drets de la població indígena de la zona. En aquest patró s’engloben violació del domicili, despullament i dany a la propietat personal, robatori de pertinences, amenaces, acusacions falses o arbitràries, obstrucció al lliure trànsit i parcial detenció de la comunitat, treball forçat, ingerència en els estructures comunitàries i violació dels drets de Chiapas com a poble indígena, etc. En gairebé totes les situacions els autors materials són coneguts i gaudeixen de total impunitat.

Desplaçats

El conflicte de Chiapas ha generat un intens moviment de persones dins el mateix Estat. El 1998 es calculava que uns 18.000 indígenes s’havien desplaçat com a conseqüència directa del conflicte. Aquestes persones, que han hagut de deixar les terres i la casa per fugir de la violència del conflicte, actualment viuen en condicions pèssimes. Moltes de les famílies desplaçades han de viure plegades en habitatges improvisats i fets amb materials que s’han trobat, i en condicions higièniques infrahumanes. En la majoria dels casos els desplaçats no poden cultivar la terra, ja sigui perquè ho impossibiliten els paramilitars, ja sigui perquè no hi ha terra suficient. La impossibilitat de conrear la terra, font bàsica d’aliments, implica l’existència de malalties derivades de la manca d’una alimentació correcta. Així mateix, el desplaçament o la fugida tenen impactes psicològics importants. Víctor Campa Mendoza afirma que entre els desplaçats o refugiats indígenes (entre els quals es compten molts nens, ancians i dones) hi ha «molta tensió, angoixa i desesperació, amb símptomes d’atac psicològic per la presència i intensa inspecció de patrulles terrestres i aèries de l’exèrcit». A més, es creu que aquestes actuacions de l’exèrcit introdueixen un element de destrucció de la comunitat i de la vida social dels indígenes.

Les condicions de vida dels desplaçats són dolentes i han estat denunciades en moltes ocasions per diferents ONG i també per la diòcesi de San Cristóbal de las Casas. Aquesta diòcesi ha expressat en diverses ocasions el suport als desplaçats i ha denunciat a través del Centre de Drets Humans Fray Bartolomé de las Casas les condicions de vida d’aquestes persones i la repressió que pateixen.

Llibertat religiosa a Chiapas

En l’àmbit religiós, s’ha produït el que, des del Centre de Drets Humans Fray Bartolomé de las Casas, es denomina violacions al dret de llibertat religiosa. Una de les organitzacions que s’han vist afectades per aquesta qüestió ha estat la diòcesi de San Cristóbal de las Casas. Segons l’informe presentat pel Centre de Drets Humans Fray Bartolomé de las Casas, entre 1994 i 1997 s’han registrat 251 casos que es defineixen com a violació del dret de llibertat religiosa. Segons l’informe, aquests casos es podrien agrupar en diferents categories: mitjans de comunicació oficialistes, articles i editorials difamatoris, i actuacions de les forces armades i del Govern.

Les violacions dels drets de les dones a Chiapas

A Chiapas la situació de la dona es caracteritza, segons la Xarxa d’Organismes Civils de Drets Humans, Tots els Drets per a tots, per l’existència tradicional d’una situació de discriminació de gènere. A aquest aspecte s’ha d’afegir l’existència de discriminació ètnica, que, segons l’informe, s’accentua a la zona de l’altiplà de Chiapas. A més de les mancances en els camps lingüístic (la majoria d’ètnies són monolingües), educatiu (es registren alts percentatges d’analfabetisme), sanitari, econòmic, etc., que pateixen aquestes dones, o precisament per aquestes mancances, les dones «continuen sent un blanc especial de la repressió i de la violència sexual, com ho mostren els casos de violació, d’assaltament, d’homicidi, de fustigació, etc., que s’han denunciat des de 1994».

Defensors dels drets humans a Chiapas

El 1996, la Xarxa d’Organismes Civils de Drets Humans, Tots els Drets per a Tots, es confirmava l’existència de fustigació i amenaces tant a defensors dels drets humans mexicans com a estrangers. En el cas d’aquests últims, s’ha arribat a parlar de diversos impediments, la majoria relacionats amb la gestió del visat. Però també es denuncien amenaces directes: «Hem pogut constatar que funcionaris de migració amenacen directament els estrangers de deportar-los per "activitats polítiques" si no abandonaven voluntàriament el país». Segons Global Exchange, la campanya contra els observadors internacionals de drets humans a Chiapas s’ha intensificat durant l’any 1998. La utilització indiscriminada de l’article 33 de la Constitució mexicana ha servit de base per a l’expulsió dels observadors internacionals, que segons Global Exchange, «disgustaven el Govern mexicà». Segons aquesta ONG internacional, que actua a la zona de Chiapas, «el Govern mexicà ataca els estrangers que han estat testimonis d’abusos dels drets humans a Chiapas».

Tal com recull el Boletín de Prensa del Centre de Drets Humans Fray Bartolomé de las Casas del 3 de març de 1999, a Chiapas, la violència contra els defensors dels drets humans és vigent. En aquells moments, a l’informe es confirmava l’existència d’un increment de casos de violència contra les organitzacions de drets humans i contra els seus activistes, en els quals «el comú denominador és la fustigació, i la violència pot explicar-se en el context de la Guerra de Baixa Intensitat que hi ha a l’Estat i en el moment en què es prepara la Consulta Nacional del EZLN». Els activistes d’ONG són els principals receptors d’amenaces, robatoris, i danys materials i personals. Així mateix, les ONG per a què treballen també pateixen danys en diferents àmbits, des de l’àmbit material (com ara trencament de vidres) fins a atacs al posicionament en contra de la violència. El Departament d’Estat dels Estats Units també denuncia aquesta situació.

Ja el 1996 es denuncia l’activitat d’ingerència dels mitjans de comunicació anomenats oficialistes  -els dominats per l'aleshores partit del Govern (PRI) o que s’hi senten més propers- i les acusacions d’aquests a les ONG de l’Estat de Chiapas, a les quals s’ha arribat a acusar «de defensar criminals i d’impedir que l’estat de dret pugui establir-se en plenitud a l’Estat de Chiapas».

Segons la Xarxa d’Organismes Civils de Drets Humans, Tots els Drets per a Tots la diòcesi de San Cristóbal, que sobresurt pel seu paper com a defensora dels drets humans, ha hagut d’enfrontar-se a diferents atacs. A l’informe es diu que els atacs provenen de «grups locals de poder, d’autoritats locals i estatals, i de mitjans de comunicació de tipus oficialista», i els atacats són agents de la diòcesi que han estat agredits físicament o acusats falsament per funcionaris estatals, tal com ho recull l’informe mencionat.

| Inici pàgina | Tornar índex Anàlisi | Tornar índex Chiapas |