El 16 de febrer de 1996 es van signar els primers i únics acords entre l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament nacional i el Govern federal. En el marc del diàleg de San Andrés, l'EZLN i el Govern federal acordaren instal·lar quatre taules de treball, amb els temes següents: I Drets i cultura indígenes; II Democràcia i justícia; III Benestar i desenvolupament, i IV Drets de la dona indígena. Els reglaments del diàleg plantegen que tant l'EZLN com el Govern participen amb els seus convidats i assessors, en un procés de debat en el qual s'han d'identificar els principals problemes, i proposar i acordar les solucions.
A l'empara de la Llei per al diàleg, la conciliació i la pau digna a Chiapas, de l'11 de març de 1995, les parts acordaren els principis, agenda, bases, reglaments i procediments que guiarien el procés de diàleg i negociació. Tots aquests instruments són del domini públic.
S'ha de tenir present que dels temes de l'agenda, només el de drets i cultura indígena ha estat dialogat i negociat, el de democràcia i justícia va quedar inconclús, i la resta encara està pendent.
Tot el conjunt dels instruments del diàleg i la negociació, i en particular la seqüència no arbitrària dels temes de l'agenda pactada, conformen un esquema metodològic de diàleg i negociació que incorpora una estratègia de fons per a la pau, els trets de la qual són els següents:
1. Reconeixement mutu del Govern federal i de l'EZLN com a parts indispensables del procés de diàleg i negociació.
2. Impuls d'un procés de solució política mitjançant la supeditació de la lògica i els actors militars a la lògica i els actors polítics.
3. Creació de condicions favorables per, amb la participació de la societat a través d'assessors i convidats, dialogar l'agenda per acordar solucions a les causes del conflicte.
4. Seguiment i verificació del compliment simultani dels acords i compromisos que es vagin assolint, a través d'una Comissió.
5. Construcció de l'Acord de concòrdia i pacificació amb justícia i dignitat, que inclourà mesures de distensió militar i seguretat per les parts.
El procés substantiu de diàleg i
negociació entre les parts es va iniciar amb la instal·lació
de la taula I: Drets i cultura indígena, que va concloure amb la
signatura dels primers acords de San Andrés el 16 de febrer de 1996.
El procés de diàleg i negociació entrà obertament
en crisi a partir del març de 1996, durant el desenvolupament de
la taula II: Democràcia i justícia, quan el Govern federal
es negà a parlar i a portar assessors i convidats.
Encara que l'EZLN complí totes les condicions
en cadascun dels moments de la taula sobre democràcia i justícia,
la delegació governamental mai presentà una proposta seriosa
sobre el tema, per la qual cosa cancel·là la possibilitat
de desenvolupar el diàleg, d'identificar els problemes i arribar
a acords sobre les possibles solucions. La incapacitat de la delegació
governamental per complir les seves promeses i per atenir-se als acords
i als reglaments ja pactats, es va veure agreujada pel tracte autoritari,
racista i provocador contra els delegats de l'EZLN.
Per altra banda, durant sis mesos - des de febrer fins a setembre de 1996-
el Govern no va donar cap pas encaminat a complir els acords signats sobre
drets i cultura indígena. En canvi, es va estendre la militarització
a les comunitats indígenes, ja no només a l'Estat de Chiapas.
Es van intensificar també les activitats impunes de grups paramilitars
i de les guàrdies blanques.
Davant aquesta situació, el 2 de setembre de 1996, l'EZLN comunicà
la seva decisió de suspendre el diàleg fins que no s'acomplís
el total de cinc condicions mínimes, per garantir que el diàleg
amb el Govern fos realment un camí cap a la pau amb justícia
i dignitat, i no només una simulació que permetés al
Govern buscar el moment més propici per provocar una agressió
militar contra les comunitats indígenes.
La CONAI i la COCOPA tenien per tasca revisar les condicions per a la represa del diàleg i la negociació, i establiren el mecanisme de reunions tripartides (CONAI-COCOPA-EZLN), amb l'acceptació del Govern federal.
Amb aquest format, les parts donaren el seu vot de confiança a la COCOPA perquè elaborés, en qualitat d'àrbitre, una iniciativa final de reformes constitucionals que recollís els acords de la taula I.
El Govern federal no acceptà formalment el text de la COCOPA, incomplint el que s'havia acordat prèviament, i el 19 de desembre de 1996 presentà una contraproposta, ajustada el gener a quatre observacions, que són una interpretació diferent dels acords de San Andrés.
La Iniciativa Presidencial sobre drets i cultura indígena s'allunya del que es va acordar a San Andrés i afecta els compromisos assumits pel Govern mexicà com a signatari del Conveni 169 de l'OIT, perquè:
1. Redueix l'exercici dels drets dels pobles indis a les comunitats. Encara que la iniciativa governamental reconeix que "els pobles indígenes tenen dret a la lliure determinació", redueix "l'expressió concreta d'aquesta a l'autonomia de les comunitats indígenes". Aquesta reducció viola els acords de San Andrés que estableixen "que la legislació nacional ha de reconèixer els pobles indígenes com a subjectes dels drets a la lliure determinació i autonomia". També viola el Conveni de l'OIT que considera com a subjecte d'aquests drets els pobles indígenes.
2. Parla que la Constitució atorga drets als pobles indígenes en lloc de simplement reconèixer-los, com es va acordar a San Andrés. La nova relació entre l'Estat i els pobles indígenes acordada a San Andrés reconeix la preexistència dels pobles i reconeix a la Constitució els seus drets; en canvi, la iniciativa de l'Executiu Federal es refereix a l'atorgament de drets, en lloc del reconeixement, com si es tractés d'un acte de l'Estat que crea aquests drets.
3. No reconeix els drets de jurisdicció dels pobles indis. Els text de la Iniciativa Presidencial introdueix la idea de discrecionalitat, que els "procediments, judicis i decisions d'aquests pobles seran convalidables", ignorant el text de la COCOPA que afirma que "seran convalidats". Deixar opcional la convalidació dels procediments i judicis propis dels drets indis viola l'Acord de San Andrés que explícitament estableix "com a garantia a l'accés ple a la justícia, etc., que el dret positiu mexicà reconegui les autoritats, normes i procediments de resolució dels conflictes interns, etc., i que mitjançant procediments simples, els seus judicis i decisions siguin convalidades per les autoritats jurisdiccionals de l'Estat.
4. No reconeix el dret dels pobles indis al seu territori. El text presidencial no esmenta el dret dels pobles indis al seu territori. El text tampoc esmenta que l'ús i fruïció dels recursos naturals es refereixi a les seves terres i territoris, aspecte que apareix explícitament al text de la COCOPA i als acords de San Andrés. Aquests acords estableixen que el Govern federal "ha de fer efectius els drets i garanties que li corresponen tal com el dret a l'hàbitat, ús i fruïció del territori segons l'article 13.2 del Conveni de l'OIT".
5. No cita el mecanisme establert pels acords de San Andrés i el Conveni 169 de l'OIT per determinar com es defineix com a indígena un municipi, comunitat, organisme auxiliar de l'ajuntament i instàncies afins. El text presidencial només parla de municipis majoritàriament indígenes, però no cita el criteri definitori inclòs al text de la COCOPA. Aquesta omissió viola els acords de San Andrés i el conveni internacional que estableixen que "la consciència de la seva identitat indígena haurà de considerar-se un criteri fonamental per determinar els grups als quals s'apliquen les disposicions" contingudes als acords.
6. No reconeix, com ho fa el text de la COCOPA i està acordat a San Andrés, les comunitats indígenes com a "entitats de dret públic".
7. Tampoc reconeix el dret dels pobles indis a
definir els "procediments per a l'elecció de les seves autoritats".
Al text presidencial s'estableix que "als municipis amb població
de majoria indígena la legislació local serà la que
establirà les bases i les modalitats per assegurar la participació
de les comunitats indígenes en la integració dels ajuntaments,
etc.". En canvi, el text de la COCOPA diu que "en els municipis,
comunitats, organismes auxiliars de l'ajuntament i instàncies afins,
etc., es reconeixerà "als seus habitants el dret perquè
defineixin, d'acord amb les pràctiques polítiques pròpies
de la tradició de cada un d'aquests, els procediments per a l'elecció
de les seves autoritats o representants".
Aquesta omissió viola el que estava acordat a San Andrés,
que reconeix el dret dels pobles a "designar lliurement els seus representants,
etc., els òrgans de Govern municipal, i a les seves autoritats com
a pobles indígenes, de conformitat a les institucions i tradicions
pròpies de cada poble".
Després de quinze mesos de cerca infructuosa de consens, el Govern federal presenta una nova iniciativa. El Govern afirma que aquesta iniciativa està basada en la proposta de la COCOPA (1996), i que es correspon amb el que es va signar als acords de San Miguel i San Andrés de Larraínzar.
Efectivament, la nova proposta de reforma constitucional del Govern s'apropa més a la proposta de la COCOPA de 1996. Accepta la redefinició que feia la COCOPA de nombrosos articles constitucionals (art. 18, 53, 73, 115, 116). Però les diferències són importants, a causa del desacord referent a la formulació de l'article 4, punts V i VII, referents a l'ús i gaudiment dels recursos naturals en territori indígena i a la propietat, i participació als mitjans de comunicació. La discussió de la reforma de l'article 4 implica, també, una reforma de l'article 27 (referent a les formes i modalitats de propietat de la terra). Ambdós articles constitueixen els punts bàsics de la negociació, ja que hi radiquen les causes principals del conflicte.
1. Alliberament de tots els presumptes zapatistes presos i de les bases de recolzament zapatistes detinguts al nord de Chiapas.
2. Interlocutor governamental amb capacitat de decisió, voluntat política de negociació i de respecte a la delegació zapatista.
3. Instal·lació de la Comissió de Seguiment i Verificació, i compliment dels acords de la taula I: Drets i cultura indígenes.
4. Propostes concretes d'acords per a la taula de Democràcia i justícia i compromís d'aconseguir arribar a acords en aquest tema.
5. Fi al clima, persecució i fustigació militar i policiaca en
contra dels indígenes de Chiapas i desapareguts de les guàrdies
blanques, o una llei que les reconegui institucionalment i les uniformi perquè
no operin impunement.