PROJECTE DE LLEI SOBRE ELS HIDROCARBURS


L'avantprojecte de llei relatiu als hidrocarburs, el qual preveia modificar sensiblement la llei de 1986, esmenada en 1991, plantant les bases d'un mercat lliure i competitiu, regulat per entitats estàtiques autònomes, ha estat congelat fins nova ordre.
En principi el text consagrava la volta a l'Estat del seu rol de propietari del domini miner, de promotor de la inversió i de regulador de l'activitat econòmica en l'interès públic. Això implicava l´abondonament del compromís de l'Estat de controlar les activitats comercials i de tenir el monopoli sobre aquestes. En aquest sentit, es dóna una major competència, així com una liberalització de preus.
També estaven previstos diversos canvis com el de la limitació del recurs de les empreses nacionals a la garantia de l'Estat, així com el control de costos i la incitació d'aquestes empreses a l'eficiència.
En quant a les repercussions previstes per aquesta llei destaca una major contribució del capital privat cap al creixement del sector, una diversificació de les exportacions i dels ingressos de l'Estat, i el desenvolupament de les PME ( petites i mitjanes empreses ) al voltant dels complexos industrials.
A través de quins instruments? El projecte de llei pretenia la instauració d'un règim fiscal clar, atractiu, de major competitivitat, de millor transparència, però també la mobilització de finançaments privats importants. Es tractava també de consagrar l'obertura del sector a tot inversor privat o públic, nacional o internacional.
En quant a la companyia nacional Sonatrach, l'avantprojecte de llei preveia la seva transformació en un operador al mateix nivell que els altres, alguna cosa que és avui en dia ineludible per a tota companyia amb desitjos d'invertir en el sector a Algèria i d'associar-se amb la companyia nacional. De totes maneres, està previst que Sonatrach mantingui un dret de prioritat sobre qualsevol descobriment comercial on ella no estigui operativa: “ Cada contracte de recerca i explotació contindrà una clàusula que obrirà a Sonatrach, quan aquesta no sigui contractant, una opció de participació que podria arribar al 30%, sense ser inferior al 20%”. ( article 45).

REFLEXIONS SOBRE EL PROJECTE DE LLEI DELS HIDROCARBURS

La recerca de petroli i gas i la seva explotació constitueixen el cor mateix de l'activitat de Sonatrach. És en aquest domini que l'avantprojecte de llei preveu la major obertura de capital privat. Si aquest text fos adoptat, la llei permetria aleshores a qualsevol empresa, nacional o estrangera, adquirir en propietat el 70% de reseves petrolíferes.
Els articles del 16 al 55 del títol II que tracten de les quantitats de petroli, estipulen que “el contracte de recerca confereix al contractant el dret exclusiu d'exercir en el perímetre definit pel propi contracte” ( article 21).
¿Qui pot ser el contractant? “ La o les persones signants del contracte de recerca i explotació o del contracte d'explotació”. ( article 4).
“Els hidrocarburs extrets en el marc d'un contracte de recerca i/o explotació són propietat del contractant”. ( article 22).
En resum, tota empresa petrolífera estrangera, tenint les capacitats tècniques i financeres necessàries, pot signar contracte per a explotar els camps petrolífers algerians, amb la condició de concedir entre un 20 i un 30% de participació a Sonatrach, que té 30 dies per a acceptar o rebutjar l'oferta. En el cas de rebutjar, l'empresa estrangera seria la propietària absoluta dels hidrocarburs extrets.
En quant a l'adopció de decisions, totes seran a càrrec de l'empresa estrangera, que dictarà la política d'explotació, el ritme d'inversions, producció...
A més, si comparem totes aquestes noves disposicions amb la llei de 1986, veiem com tot el plantejat en el nou avantprojecte és completament el contrari. És a dir, que Sonatrach, amb la legislació anterior, mantenia tot el poder decisori, i que com a màxim cedia un 49% de l'explotació a una empresa estrangera.
Per als qui s'han oposat a aquesta privatització, el petroli i el gas per a Algèria no són només una font d'ingrés de divises, sinó també una garantia d'independència. Deixar-los en mans d'empreses estrangeres s'interpreta com que el país no és capaç d'administrar pels seus propis mitjans la columna vertebral de la seva economia.
La privatització o la fi del monopoli de Sonatrach sobre els hidrocarburs constituirà la línia de front que Bouteflika i el seu equip utilitzaran per a preservar el seu poder, i per a fer triomfar una política econòmica que depèn molt de l'actitud dels EUA i d'Occident, que estan per la privatització.
El problema és que Bouteflika i el seu ministre d'energia, Chakib Khelil, no disposen del marge de maniobra necessari. En contra no només tenen a la UGTA ( Unió General de Treballadors algerians), que va convocar dos dies seguits de vaga general en el mes de febrer, sinó també als patrons del petroli i, últimament, fins i tot els partits polítics.

| Tornar a etapa Bouteflika |