Es presenta el projecte del monument a la presó de Dones de les Corts

La proposta guanyadora dona continuïtat al procés participatiu engegat l’any 2013 amb la Plataforma Futur Monument a la Presó de Dones de les Corts, de què forma part l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat UB.

El projecte guanyador de la segona fase del concurs d’idees convocat per l’Ajuntament de Barcelona per a l’espai de memòria i monument a la Presó de Dones de les Corts es presentarà al públic avui, 10 d’octubre, a les 18h en el marc de la Festa Major de les Corts. Amb aquest conjunt commemoratiu definitiu que recordi l’existència de la presó en aquest espai fins al 1955, l’Ajuntament de Barcelona dona resposta a una llarga reivindicació de la societat civil, que fa anys que lluita per recuperar la memòria d’aquest espai de repressió i empresonament de dones, moltes d’elles per motius polítics.

L’equip guanyador està format per Núria Ricart, professora de Belles Arts de la Universitat de Barcelona; Jordi Henrich, arquitecte; i Fernando Hernández Holgado, historiador i coordinador del projecte “Memòria Presó de les Corts“.

El projecte ha estat triat per un jurat format per tècnics de la Direcció d’Arquitectura Urbana i Patrimoni, depenent d’Ecologia Urbana, de l’àrea de Mobilitat; de la Direcció de Memòria i Història de l’Institut de Cultura de Barcelona, i del districte de les Corts. Un total de cinc projectes es van presentar al concurs. A més del contingut artístic, el jurat va tenir en compte la consideració de la memòria de les preses i víctimes – sense la seva excessiva jerarquització -, la limitació en l’ús de tecnologies, l’impacte a l’entorn urbà, i la viabilitat per dur a terme el projecte.

La proposta guanyadora dona continuïtat a les reivindicacions del procés participatiu ciutadà engegat l’any 2013 amb la Plataforma Futur Monument a la Presó de Dones de les Corts, de què forma part l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat UB. Destaca la creació d’un espai públic pacificat que inclou tot el perímetre de la desapareguda presó, amb una intervenció memorialista centrada en l’ampliació del xamfrà nord-oest dels carrers Joan Güell i Europa, on des de 2014 hi ha un monument efímer, format per tòtems informatius.

Els actuals tòtems esdevindran permanents i seran el suport commemoratiu del projecte. El terra es pavimentarà amb peces de basalt i s’afegirà un monument minimalista, format per sis grans pedres d’esculleres procedents de diversos orígens de la península. Gravades al terra i lligades a cada una de les pedres, s’inclouran inscripcions amb informacions històriques sobre el que fou la presó de dones durant el franquisme, així com informacions geològiques i de procedència de les pedres. Contemplat com un espai de pas obert a tothom, la idea és endinsar els vianants en la realitat del que va representar i el que es va viure dins la presó. El projecte també inclou un arbrat i la il·luminació especial de tot el xamfrà. Alhora es marcarà de manera puntual el perímetre de la presó amb xapa d’acer corten gravada a la vorera i amb pintura a la calçada.

El cost de l’execució del projecte serà de 202.696,04 euros, que finançaran el comissionat de Programes de Memòria i el districte de les Corts. Està previst que les obres comencin el gener de 2019 i tinguin una durada de sis mesos.

La recuperació de la memòria de la Presó de Dones de les Corts: un llarg camí sorgit de l’anhel de la societat civil

La Presó de Dones de les Corts va ser, entre 1939 i 1955, espai de repressió i empresonament de dones, moltes d’elles per motius polítics. Onze preses van ser afusellades al Camp de la Bota en aquesta etapa. L’any 1955, la presó va tancar després que les carcelleres de l’ordre religiosa que gestionava la institució aconseguissin permutar la finca. La zona es va transformar ràpidament i de la presó no en va quedar cap vestigi.

La societat civil (ex-preses, familiars, entitats i associacions de dins i fora del districte, grups de recerca de l’àmbit acadèmic…) va iniciar un procés de recuperació d’aquesta memòria. L’any 2013 el procés es va enfocar a reivindicar la construcció d’un monument que retés homenatge a les preses represaliades i es concebés com a espai per a la transmissió de la memòria. La mobilització va ser liderada per la Plataforma Futur Monument a la Presó de Dones de les Corts, de què forma part l’EUROM – Fundació Solidaritat UB.

L’any 2014 – en el marc de les Jornades internacionals i Exposició entorn al Futur Monument a la Presó de Dones de les Corts, que es van celebrar a la Universitat de Barcelona -, es va construir un espai de memòria provisional, que ara tindrà continuïtat amb la proposta presentada.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *