COOPERATIVISME, UNIVERSITAT I ECONOMIA PLURAL; per Isabel Vidal, professora del Departament d’Economia de la Universitat de Barcelona

En el Dia Mundial de les Cooperatives, es publica el segon article de l’Observatori de Cooperació Universitària al Desenvolupament (CUD) de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). A continuació, en mostrem un resum.

[Pots llegir l’article sencer clicant aquí]

Des de l’anàlisi formal, la cooperativa té la significació d’associació de persones que desenvolupa una activitat empresarial. Aquesta activitat es fonamenta en els valors de la democràcia econòmica, la solidaritat i el respecte pels recursos socials, culturals i mediambientals. Aquests valors cívics transcendeixen la lògica empresarial de l’obtenció de beneficis.

En funció del perfil de les persones membres, les cooperatives es classifiquen en branques com el cooperativisme agrari, el cooperativisme de crèdit o el cooperativisme de treball associat. Totes elles promouen la participació de la ciutadania i de la societat civil en la presa de decisions.

En resum, el cooperativisme neix en el moment en què les persones s’impliquen en la seva comunitat i accepten el compromís derivat d’aquesta implicació. Aquest compromís ciutadà és la base del cooperativisme i es converteix en una força de creixement econòmic i social en el seu territori d’actuació.

COOPERATIVISME I UNIVERSITAT

En una economia de mercat el cooperativisme no és la forma més freqüent d’entendre el concepte d’empresa. Tanmateix, l’empresa cooperativa ha estat present al llarg de la història econòmica. Per això, sorprèn la falta de reconeixement formal del cooperativisme en el món universitari en general. Crida l’atenció la quasi carència d’assignatures optatives en els graus, així com de màsters i curs de doctorat, que centrin la seva atenció en l’empresa cooperativa. En les diferents universitats sempre hi ha un docent interessat en l’estudi del cooperativisme, però habitualment és una opció personal; molt rarament és una opció de departament o de facultat. La manca de reconeixement institucional no convida a que més docents centrin la seva línia d’investigació en l’empresa cooperativa i en l’Economia Social en general.

En el món universitari, massa sovint, la recerca i la transmissió de coneixement focalitzen l’atenció en l’empresa privada convencional o en el paper de l’Estat i el sector públic. És a dir, de forma simplificada, se centren en el blanc i el negre però s’obliden dels grisos. El cooperativisme i l’Economia Social es troben en l’àmbit de les diferents tonalitats de gris. Són organitzacions privades que persegueixen objectius d’interès general.

UNIVERSITAT I ECONOMIA PLURAL

L’economia no és un fi en si mateix; és un instrument que ha de permetre generar riquesa i benestar per a tota la ciutadania. Està comprovat que un elevat nivell de capital social és bo per al creixement econòmic en l’àmbit local.

En un model basat en la globalització, hi ha el risc -més que evident- que l’economia se subordini exclusivament a la lògica dels beneficis controlats per les grans corporacions. Un fort desenvolupament de les diferents branques de cooperatives pot contribuir a edificar un model de globalització al servei de les comunitats i del desenvolupament local.

Seria desitjable que la universitat s’impliqués de manera estratègica en la construcció d’un model de globalització on l’empresa cooperativa tingués més espai i, en definitiva, en el foment i construcció d’un model d’economia global molt més plural.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *