AUSCHWITZ I LA MEMÒRIA DE L’HOLOCAUST; per Jordi Guixé, Doctor en història contemporània i director de l’EUROM

En commemoració del Dia Mundial en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust (27 de gener), es publica aquest article a l’Observatori de Cooperació Universitària al Desenvolupament (CUD) de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). A continuació, en mostrem un resum.

[Pots llegir l’article sencer clicant aquí]

El 26 i 27 de gener de 1945 les tropes soviètiques entraven i alliberaven el camp d’extermini nazi d’Auschwitz-Birkenau. Els nazis hi havien iniciat una operació de desmantellament i de destrucció de proves uns mesos abans, l’estiu de 1944. […] Hi van accelerar els assassinats i també van desballestar i destruir part de les instal·lacions per no deixar proves de la seva barbàrie. Dos crematoris, les càmeres de gas i algunes zones de barraques van ser enrunats, però no van tenir temps de derruir les restes d’un dels llocs més importants de la repressió nazi i de la industrialització de la mort. […]

Auschwitz va tenir 42 subcamps, dels quals el més gran i més important en volum va ser el d’Auschwitz-Birkenau, on l’estiu de 1944 s’aplegaven més de 90.000 presoners. Gràcies a la seva conservació i les seves magnituds, Auschwitz-Birkenau ha esdevingut el camp més emblemàtic i més visitat del món (2 milions de visitants l’any). Més d’un milió (1.100.000) de persones van ser executades en aquest camp. La majoria eren jueus, però també hi va haver presoners polonesos, presoners polítics d’arreu d’Europa, gitanos, homosexuals, testimonis de Jehovà, presoners de guerra (especialment, soldats russos) i altres minories perseguides pel règim nazi.

El 27 de gener i la lliçó d’història

L’any 2005, les Nacions Unides van declarar el 27 de gener com a Dia Internacional de la Memòria de l’Holocaust. És, doncs, una data destinada a recordar la barbàrie per aprendre del passat i construir societats justes i lliures que evitin a les noves generacions els perills de la xenofòbia, l’antisemitisme i el racisme. El 27 de gener ens alliçona sobre la història i ens fa reflexionar sobre la condició humana i la barbàrie del passat en el present. Un present que no aprèn quan també veiem, en l’actualitat, populismes perillosos, crims contra els drets humans, situacions d’exclusió física i social i conflictes arreu, incapaços de ser afrontats pels governs dits més democràtics i garantistes dels drets de la ciutadania.

Auschwitz ens parla també de l’originalitat del lloc i dels objectes. Milions d’objectes pertanyents als milions de víctimes. Per això, en l’aniversari d’enguany el temps té una rellevància especial. El temps que passa però que no aprèn de les lliçons del passat i que està simbolitzat per un rellotge que es va trobar, el 1967, en les excavacions arqueològiques de la càmera de gas i el crematori número III, i que aquest any s’ha incorporat al museu. Auschwitz és avui el símbol clau de l’Holocaust, de les atrocitats de la Segona Guerra Mundial, un lloc de record i homenatge que l’any 1979 va ser declarat patrimoni històric per la UNESCO.

Però la història i la memòria d’aquest lloc, de vegades, ha estat (o és) menystinguda pels nostres sistemes educatius, tant a nivell primari i secundari com a nivell universitari. Des de l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM), juntament amb el Memorial de la Xoà de París i la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona, volem endegar uns cursos sobre genocidis –en plural– per aproximar el món universitari i la comunitat educativa a la memòria de les atrocitats i les barbàries del segle XX. Recordar i aprendre és també construir les bases d’un ensenyament sòlid. A més, treballem per posar al dia els debats, les recerques i les anàlisis crítiques i comparatives que, sobre la memòria dels crims i genocidis i sobre les polítiques de memòria en general, ens envolten des de l’actualitat social i acadèmica.

La importància de recordar i no oblidar

Un exemple que serveix per destacar la rellevància del 27 de gener és l’examen de la nostra “memòria comuna” europea i la seva (in)capacitat de desenvolupar-se de forma plural i múltiple. Les raons tenen a veure amb la disposició d’alguns països de la Unió Europea per crear una competència memorial, una competència entre les víctimes de diferents conflictes, quan la realitat de l’Europa Unida va néixer –no ho podem oblidar– d’aquella pau signada el maig de 1945 i les seves identitat i memòria reposen sobre la commemoració de l’Holocaust, el 27 de gener. L’any 2004, amb l’entrada a la Unió Europea dels països que havien format part del bloc de l’antiga Unió Soviètica, s’hi va afegir una memòria de la dictadura, la barbàrie i els crims estalinistes –amb milions de víctimes també–, i alhora es va crear una equiparació i una unicitat entre els crims nazis i els crims comunistes.

Aquest fet, que explica la tensió i l’evolució memorial dels darrers 10 anys a Europa, no és banal, ja que veiem que ha evolucionat perillosament en algunes propostes nacionals de commemoració i alguns països –al nord i a l’est d’Europa– homenatgen soldats nazis o Waffen SS perquè van lluitar contra els soldats soviètics. Equiparar aquestes memòries és un gran error i commemorar el 27 de gener ens ha de permetre afirmar que cap persona o grup de persones que va col·laborar amb la dictadura nazi –i, per tant, amb el que Auschwitz va significar– no pot ser ni ha de ser recordat ni homenatjat per cap sistema democràtic actual. Fer el contrari és negar la barbàrie.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *